Setmana que tanca un any caracteritzat per un comportament relatiu millor en els parquets nord-americans, amb sectors creixement i petites empreses liderant les pujades, i pels mercats emergents que, dins del que podem entendre com a "decoupling" en un món cada vegada més interconnectat i dependent de l'exterior, sembla que han sabut capejar millor el temporal d'una crisi financera "global", demostrant que cada vegada tenen estructures més sòlides, tant a nivell fiscal com comercial, que els ha permès acumular divises i poder amb això protegir les seves monedes.
El resultat de tot això és que la prima de risc país per aquests és cada vegada més propera a la de qualsevol país dels considerats desenvolupats. i el flux de capital cap a aquests països és cada vegada més gran. Encapçalats per la Xina, països asiàtics i llatinoamericans, juntament amb Rússia i algun país com Egipte i Turquia, cada dia juguen un paper més rellevant en el PIB mundial, amb un pes del 45% del PIB global, s'espera que contribueixin en un 80% del creixement dels propers 2 anys, enfront del 20% dels països desenvolupats .
El resultat de tot això és que la prima de risc país per aquests és cada vegada més propera a la de qualsevol país dels considerats desenvolupats. i el flux de capital cap a aquests països és cada vegada més gran. Encapçalats per la Xina, països asiàtics i llatinoamericans, juntament amb Rússia i algun país com Egipte i Turquia, cada dia juguen un paper més rellevant en el PIB mundial, amb un pes del 45% del PIB global, s'espera que contribueixin en un 80% del creixement dels propers 2 anys, enfront del 20% dels països desenvolupats .
Europa va per darrere i dins seu les velocitats són diferents. Com s'ha demostrat amb la crisi actual, el procés de concentració europeu es lluny d'haver estat culminat, derivant en un risc sobirà determinat per la vulnerabilitat fiscal i externa, febles perspectives de creixement, problemes del sector financer, en molts països sobredimensionat, patents divergències estructurals i un tipus de canvi fix. Això, com era d'esperar, s'ha reflectit també en el mercat, amb una diferenciació clara entre vencedors i vençuts, el països del centre i nord d'Europa, a un costat, amb Dinamarca, Suècia o Alemanya al capdavant, afegint un efecte positiu divisa en els països no euro, per la depreciació d'aquest respecte a la majoria de divises i els anomenats PIGS, amb Grècia a la cua. Irlanda, malgrat els seus problemes bancaris i immobiliaris ha estat el millor dels quatre països, doncs l’ajust va començar molt abans. Com és comú quan fa la prima de risc es relaxa, les petites i mitjanes empreses han tingut millor comportament que les grans.
Per la primera meitat de l'any que ve no veiem canvis significatius en aquesta tendència. Seguim apostant per GARP, creixement sanejat a bon preu, mentre no vegem signes d'esgotament en el potencial d'aquestes companyies. El desapalancament global i la debilitat de la demanda interna en els països desenvolupats ens porten a seguir sobreponderant aquelles empreses amb exposició a emergents.
Creiem que Espanya té pendent encara un major ajust del mercat immobiliari, que tindrà el seu efecte en la banca local i reformes estructurals, entre elles dins del mercat laboral
Bon any 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada