dimecres, 4 de maig de 2011

Inside Job (la pel.lícula)

Pel·lícula-documental de obligada visio.

Després de veure el documental vaig sortir ben tocat, desencantat, un xic aterrat.
No per uns actes concrets s'ha demonitzar el sector i crec que es una llàstima la imatge en que en queda després de veure la pel.lícula, però no podem negar una realitat concreta derivada de la avarícia i la sensació d'impunitat. Com bé s'insinua al documental crec que l'única solució es actuar amb contundencia des de la justicia, la gent amb aquesta falta d'empatia i respecte cap al proïsme sols respon a les amenaçes.
Es clar que hi ha un problema de manca de filantropia, de valors, de moral, de responsabilitat, de avarícia i no solsament al sector financer, a l'acadèmic com es pot comprovar al documental, al polític..., també.
L'avarícia fa que la visio a curt termini, l'enriquiment ràpid, prevalgui per sobre de la resta i trenca la idílica i lloable funció de la inversió, la canalització més eficient del estalvi ... una llàstima!.
La sensació d'impunitat fa que sembla que tot valgui, però tot, no val!.
Com varem poder observar en l'analogia que Soros fa en el documental, no ens podem permetre navegar amb un vaixell sense càmeres d'aigua, no podem viure en un sistema des-regulat que permeti que una petita fuita d'aigua esfondri el vaixell. Molts cops la regulació entorpeix la fluïdesa de les operacions, però potser hem d'acostumbrar-nos a viure més a poc a poc per fer passes més segures (ara em be al cap els costos -perills- de la energia nuclear, però això es un altre tema, encara que el debat te punts en comú).
No poden quedar impunes actuacions de abús de poder, de prejudici global a canvi de l'enriquiment personal, sense cap tipus de consciencia del seu efecte col.lateral. Si condueixo embriagat soc sancionat, de la mateixa manera aquesta gent ha de ser conscient que de la seva responsabilitat i per tant han d'estar molt ben definides cadascuna de les parcel.les de responsabilitat. El conflicte d'interessos es quelcom que s'ha de regular molt bé!!. Succeeix en la política, a la banca, a moltes parcel.les d'actuació quotidiana.
Cuidado amb la banca massa gran per caure, si es així sempre hi haurà un conflicte d'interessos patent, arrisco més del que puc, perquè no arrisco el meus diners si no els del dipositari.
Conclusió:
  1. Alguns grups de pressió afavoreixen una regulació i un "estatus quo" que permet alguns sectors de la població actuar de manera impune. 
  2. Alevosia i prevaricació son punibles o ho haurien de ser. 
  3. Les penes han d'estar a l'alçada dels greuges per no deixar incentius a la infracció. 
  4. Qui fa un feina amb dignitat i esforç, ha de tenir marge per al premi. No tot l'enriquiment es deshonest o fraudulent.
  5. Els bancs son l'exponent més clar del "moral hazard" per tant s'han de regular i limitar les actuacions. Una opció seria crear dos tipus de bancs, 
    1. els que assumeixen tot el risc que vulguin però amb un cartell a la porta amb "pots perdre tot els teus dipòsits". 
    2. els altres, als que se'ls exigeixi nivells de solvència elevats y una aversió al risc considerable.
  6. Esta molt bé la interacció universitat-empresa, però s'ha de també limitar molt clarament el conflicte d'interessos. 
    1. La regulació ha d'existir sobretot mentre no pugem confiar en la capacitat de l'esser humà de autorregular-se, de responsabilitzar-se, no únicament personalment si no socialment, també, dels seus actes. Aquí te una importancia capdal la educació. 
    2. L'home es molt crític en la distancia i poc e la proximitat.
    El canvi i responsabilitat comença per nosaltres mateixos!!

    No sé, potser m'he enrotllat una mica, però em venia de gust.


    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada